Coneixent tots els pobles de Catalunya

Montcada i Reixac és un poble que dona la impressió que tot li ha caigut a sobre, pateix en la seva pròpia pell múltiples vies de comunicaicó: trens, carreteres i autopistes que fan d'aquest municipi un lloc incòmode, ple de ponts i fins i tot de passos a nivell ben bé al  mig dels carrers.  Malgrat tot fa de bon visitar el nucli de Reixac, amn l'ermita de Sant Pere, la seva creu de terme, i també tot el seu entorn, que a pocs metres del desgavell manté unes zones muntanyoses boniques i agradables.  Sant Pere de Reixac La creu de Terme dalt del Turó a Reixac La bassa  

La masia de Les Ferreres i la seva ermita de Sant Felip Neri Església de Sant Pere Molí del segle XVIII i fàbrica tèxtil del segle XIX construida al mateix lloc del molí ElMolí i la bassa Balma de l'Andaló Inerior de la Balma de l'Andaló Una part de les Fonts de Rellinars amb poca potència d'aigua  

Des de Vacarisses, la Torrota i Montserrat.  Un poble amb vistes privilegiades. El cingle de Vacarisses des del centre del poble. La casa vella i el cingle tenen el mateix color. El carrer que duu a l'església El campanar i el cingle s'acompanyen i es parlen  

Església Romànica (X-XII)  de Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa La rectoria de Gallifa, força separada de l'església, és un edifici bastant singular, perquè encara que tingui campanar, no té església. Simplement és una gran masia i aquest és l'aspecte que té.  Masia amb campanar. Santuari del castell de Gallifa. Santuari ecològic. Santa Maria del Castell.  Una ermita romànica amb dues plantes edificades.   Una cosa curiosa és que a causa de la meva col·lecció de safarejos a l'Instagram, abans d'anar a Gallifa vaig mirar al Google a veure si hi havia safarejos. No en vaig saber trobar cap, no em sortia ni cap foto ni cap escrit. Però resulta que, un cop allà, en vaig trobar tres. Molt diferents, en molt diferent estat, però representen una bona empenteta a la meva col·lecció que li costa tant d'avançar:

La riera de Rubí (fotografia de Xavier Pujol) Pont i aqüeducte de Can Claverí (fotografia de Xavier Pujol) Camí de Sant Mus (fotografia de Xavier Pujol) Una galeria  Rubí té cases boniques, té modernisme, té masies precioses, però tot i que hi vaig sovint, m'agrada recordar Rubí, per aquests moments que l'he dibuixat. El fet de dibuixar fa que miris les coses d'una altra manera, i Rubí per uns moments deixa de ser un lloc on hi vas per feina, a ser un lloc que té detalls que et ve de gust dibuixar. El desaparegut ja Restaurant Plats, on s'hi estava i es menjava bé.

 

Tant a prop i poc coneguda que la teníem! A base de matinals hem anat acostant-nos  a aquesta ciutat vallesana plena de tresors arquitectònics de diverses èpoques i plena de vida. Terrassencs i Terrassenques omplen els carrer aquests dissabtes al matí que ens hi apropem, amb les passes apressades típiques de les ciutats, amb tràfecs de qui té molta feina.   Nosaltres som només turistes propers i gaudim fins i tot de la plujeta de tardor que ens refresca de tant en tant. Museu: la casa Alegre de Sagrera La Seu d'Ègara La Seu d'Ègara - Santa Maria La Seu d'Ègara - Sant Miquel Masia Freixa, avui en ple centre de Terrassa Escala de cargol de la Masia Freixa