Coneixent tots els pobles de Catalunya

Després d'una bona volteta per tot el poble, vam ensopegar amb aquest armari públic de llibres per compartir.  Me'n vaig endur un, el que està de cara i després de llegir-lo, jo el vaig tornar a deixar en un altre lloc per compartir, no va poder ser el mateix lloc, perquè anàvem de pas.

Havia estat motes vegades a Cotlliure, però sempre a l'hivern o fora de temporada. Aquest darrer cop, va ser a ple estiu, al mes d'agost 2018 i no em va pas fer venir ganes de tornar-ho a intentar.  La gentada que hi ha i les dificutats per aparcar el cotxe, fins i tot en els immensos parquings ben allunyats del centre, va ser exagerada. En canvi va ser la primera vegada que m'arribava al santuari de la Mare de Déu de la Consolació, que hi ha allà a la vora i em va agradar molt. L'indret s'ho val. El castell

Alló que és més important i significatiu de Cabestany és aquest timpà del segle XII esculpit per l'anomenat Mestre de Cabestany, que fou un escultor a qui se li atribueixen molts obres d'aquella època situades en indrets ben diferents i tan allunyats entre ells com: El Rosselló, l'Aude, L'Empordà, el Gironès, la Garrotxa, Navarra, la Toscana, etc.

Alenyà, un poble tranquil.  Tots els pobles d'aquesta zona tenen unacaracterística en comú que és que les cases són una combinació de pedra i totxo amb uns arrebossats molt lleugers que no cobreixen  del tot i amb un color molt càlid.  M'agrada molt el color que agafen aquestes cases,aquests carrers. Vam dinar en una pizzeria - brasseria petitona on vam estar bastant fresquets i bastant bé.

Fontcoberta  és el municipi que em faltava per a completar la comarca del Pla de l'Estany.  Hi havíem passat molts cops de resquitllada, sobretot pel barri més nou de Melianta, però  no ens havíem arribat fins al nucli antic de Fontcoberta.    

Serinyà, el poble on hi ha les coves prehistòriques a la vora és així de bonic... no passeu de llarg.