Coneixent tots els pobles de Catalunya

Claustre del Monestir  Monestir a la primavera. Amb els arbres de l'amor florits. Sant Cugat és el meu poble. No hi vaig néixer. Soc barcelonina de naixement, però aquesta vila m'ha hagut d'adoptar si us plau per força, ja que fa 40 anys que hi vaig venir i ja m'hi he quedat.  No se sap mai, però jo diria que per sempre.

Tot el poble és un mirador i és un poble ple de miradors sobre el Vallès, sobre el Baix Llobregat, també des d'on es veu des del mar, fins al Pirineu i sobretot Montserrat en un primer pla privilegiat. El Mirador dels Quatre vents, el Mirador del Turó del Rector. I el Mirador davant de l'ajuntament ens proporcionen diferents vistes panoràmiques precioses, malgrat que aquest diumenge al matí no era el millor dia atmosfèricament, per la visibilitat, ni per les fotos. Diumenge al matí, tranquil, dues parelles més de passejants com nosaltres, algunes botiguetes de queviures obertes, algunes persones que n'entren i en surten, mainada jugant al parc de vora l'església i la sensació que ha de ser un poble on s'hi està bé.

Església romànica del segle XII. Santa Maria de Barberà. Barana de la plaça de l'església, sobre la fondalada del riu Ripoll  

Avui, dissabte 19 de gener de 2018, hem fet una passejada matinal per Sant Llorenç Savall i Sant Feliu del racó que pertany al municipi de Castellar del Vallès i que podeu veure en aquestes fotos. És un indret tranquil, sembla molt millor opció que viure a Castellar mateix i és com un lloc d'estiueig o una zona residencial.   Crida l'atenció la seva església amb un campanar més antic i un de més nou. Sembla que hi havia una esglésieta romànica que van enderrocar, per fer l'altra més nova i més gran i es va conservar només el campanar romànic. Evidentment d'això ja fa molts anys i és una llàstima que es fessin aquestes bestieses amb el patrimoni. 

Sant Vicenç de Castellbisbal Castellbisbal, en temps antics, abans de la industrialització, devia ser preciós. No és estrany que el seu primer nom fos Benviure. Ara el terme municipal està molt malmès per industries a dojo i autopistes.  Malgrat això el nucli encara conserva una olla de carrers molt agradables i bonics. On abans hi havia el castell del bisbe, ara hi ha l'ermita de Sant Vicenç, damunt d'un turó que queda gairebé a peu pla des del poble (s'hi accedeix des del parc) i cau en penyasegats per l'altra banda. Un lloc especial sobre el Vallès i el Baix Llobregat. Des de Castelbisbal tenim aquesta panoràmica sobre Montserrat En diumenge, poca gent voltava pel carrer, però hi havia uns auants forns de pa oberts n'hem pogut comprar.  Casal de Benviure, ja a baix de tot vora les autopistes. Un edifici preciós.

A Matadepera hi hem estat molts cops, però mai com avui. Un diumenge d'abril passejant pels carrers i no només de passada cap a Sant Llorenç de Munt. A la placeta de l'església hi he trobat un tronc, de fet són tres troncs enganxats, que li diuen el pi dels llibres i que seveix per a fer intercanvi. Una altra cosa  curiosa i bonica és que les plaques dels carrers ens ofereixen  els noms de les flors i plantes de la comarca. Per tant cada placa és diferent encara que sigui dins del mateix carrer. Finalment un molint de vent ens ha cridat l'atenció de lluny i pertanyia a una masia anomenada can Vinyers i que ara és el restaurant i l'entrada al Club de Golf, pe`ro com que és un club municipal, hem pogut entrar a veure-ho. I aquestes masies són molt maques, veure-les de prop és un plaer.