M'ha vingut una mica tard la dèria de conèixer tots els pobles de Catalunya. Però potser mai no és tard per intentar-ho. Mica en mica... a veure si arribem a temps de veure'ls tots
Com que tinc una edat, encara recordo els famosos porrons gegants, plens de vi. Jo era petit i no tenia força per alçar-los. El meu pare sí que l'aixecava... i xerricava!
Jo també els recordo molt bé. Com que a partir dels 8 anys vaig viure a Andorra i fèiem molts viatges amunt i avall, que passaven per Abrera, sempre vigilàvem per veure els porrons (habitualment només des del cotxe). Records d'infantesa, ja ho veus.
Sobremunt, un petit poble de cases bastant escampades, i la seva ermita de Santa Llúcia: un indret amb una vista espectacular. Un gran mirador sobre una bona part de Catalunya.
La història convivint amb l'avui.
ResponEliminaM'agraden molt el reflexos a l'aigua, com també veure-hi vida dins.
Aferradetes, bonica.
A Abrera el nucliantic és molt mínim i el creixement modern molt gran.
EliminaEls safarejos em van captivar, com sempre.
Aferradetes, Paula!
Com que tinc una edat, encara recordo els famosos porrons gegants, plens de vi. Jo era petit i no tenia força per alçar-los. El meu pare sí que l'aixecava... i xerricava!
ResponEliminaJo també els recordo molt bé. Com que a partir dels 8 anys vaig viure a Andorra i fèiem molts viatges amunt i avall, que passaven per Abrera, sempre vigilàvem per veure els porrons (habitualment només des del cotxe). Records d'infantesa, ja ho veus.
Elimina