Abrera








 

Comentaris

  1. La història convivint amb l'avui.
    M'agraden molt el reflexos a l'aigua, com també veure-hi vida dins.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Abrera el nucliantic és molt mínim i el creixement modern molt gran.
      Els safarejos em van captivar, com sempre.
      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  2. Com que tinc una edat, encara recordo els famosos porrons gegants, plens de vi. Jo era petit i no tenia força per alçar-los. El meu pare sí que l'aixecava... i xerricava!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també els recordo molt bé. Com que a partir dels 8 anys vaig viure a Andorra i fèiem molts viatges amunt i avall, que passaven per Abrera, sempre vigilàvem per veure els porrons (habitualment només des del cotxe). Records d'infantesa, ja ho veus.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog