Llançà

 

Plaça de la Vila de Llançà. El Museu de l'aquarel·la, l'arbre de la llibertat, la torre, la font.  El cafè abans d'entrar al museu. Obren a les 5, i sempre arribem abans. Diuen que per això hi ha el cafè, per esperar tranquil·lament i amb el plaer de gaudir de la plaça, que obrin el museu.

Ve de gust passejar per la vila i comprar-hi quatre coses que ens feien falta a casa.  

Al port de Llançà s'hi fan una altra mena de passejades, de mar i de sol o de mar i de pluja, que són les dues últimes que recordo, una de cada.

La pluja ens donava una sensació de pressa o de precarietat, que no ens va privar de buscar allò que ens feia il·lusió trobar. Un lloc precís, unes roques on havíem estat una vegada, feia molts anys en forma de piscina natural. No les vam saber trobar, però la il·lusió de la recerca era més forta que els inconvenients de la pluja. No ho vam trobar, no vam tenir cap decepció, només una sensació de trapelleria innocent d'haver-nos mullat ben xops per una cosa tan petita. Però us he de dir que ara sí!  Ja tenim localitzat el lloc de les roques que buscàvem.