Vilopriu

Vilopriu des de la finestra de la cuina
Vilopriu és el meu lloc dels somnis. Quan penso i somio en estar alguns dies amb tranquil·litat, absolutament sola i només llegint, dibuixant i escrivint, sense horaris, ni compromisos, sempre m'imagino a Vilopriu. 

La realitat és que no hi he anat mai sola, ni en aquestes condicions de cap compromís... sempre surten coses que fan que l'estada a Vilopriu sigui molt més convencional, molt més normal, molt més habitual i terrenal que no pas de somni.








Comentaris

  1. Sergi17 de desembre del 2018, a les 9:17

    D'aquest poble només n'he sentit parlar aquí a la catos, i tu l'idealitzes tant que ben bé podria ser un poble virtual!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de desembre del 2018, a les 10:13

      El poble i la casa, ho idealitzo tot. Una casa quasi buida, amb una austeritat que m'encanta, però no és virtual, no.... 😄

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog