Mollet del Vallès
 |
| Santa Maria de Gallecs i el grup de gent fent pinya. |
Un diumenge d'Octubre, hem passat un matí a Mollet, no pas al centre de la ciutat, sinó a Gallecs. Tan a prop que ho tinc i no hi havia estat mai. L'ocasió ha estat el rodatge d'un vídeo per La Crida.
Hem tingut poc temps de passejar, però ens ha fet venir ganes de tornar-hi un altre dia
I la cançó AQUÍ
Caram, si ens haguessis fet encertar la vila que era, en la vida hagués dit Mollet...
ResponEliminaGallecs, que és un espai protegit, no pas com a parc, sinó com a espai a la vegada agrícola i natural, va ser una de les primeres reivindicacions ciutadanes guanyades al final del franquisme, i al principi de la transició. No recordo els anys, però sé que hi anava una ciutat nova de trinca, d'aquelles tan horribles que feien, com ara Badia del Vallès, per a posar un exemple. Però els veïns dels 4 termes municipals afectats es van mobilitzar i al final van guanyar, per ells, però també, ara per les noves greneracions, o sigui nosaltres, aquest espai preciós on dona gust de passejar i de gaudir de la natura. I a sobre s'hi poden comprar verdures i productes del camp en una agrobitiga que hi ha vora l'església.
EliminaS'han aconseguit grans coses amb mobilització ciutadana. Aquest n'és un bon exemple.
EliminaEl 1983 l'Orquestrina Galana va eregiustrar l'LP "Ball amable"
ResponEliminaEn Jaume Arnella va escriure la lletra del "Rock de la terra"
En una estrofa apareix Gallecs. Crec que algun músic hi vivia:
" ...el dissabte a la tarda
vem anar cap a Gallecs
ja sabeu que és zona verda
i pulmó del Vallés.
Doncs hi havia una maquinària
tot ho estaven asfaltant
construïen mils de pisos
per darrera i per davant.
I ens vem posar a ballar el rock
rock, rock, rock de la terra
i com més fort el ballàvem.
molt més clar ho veiem tot."
Ets un pou de cançons, Xavier! Jo en coneixia una altra, d'en Jaume Arnella, dedicada a Gallecs.
EliminaCant de Gallecs
1. Si voleu saver una història
us la cantarem aquí
del que deu anys endarrere
a Gallecs va succeir.
Aleshores que expropiaren,
gairebé sense avisar,
les mil cinc-centes hectàries
de Gallecs i els seus voltants.
Ai, que més ai!
que el molí de vent belluga,
ai, que el conec,
el molí que belluga vora el rec.
2. Els civils casa per casa
repartien un paper
que donaven sols dos mesos
per tirar-nos al carrer.
Que el govern i els seus ministres
un decret ‘vien dictat,
expropiant tota la zona
per construir una gran ciutat.
Ai, que més ai!…
3. Era això per l’any setanta,
ja sabeu que aquella gent
imposaven aleshores
molt més que en aquest moment.
Agafats desprevinguts
no ens vam sapiguer unir;
unes famílies marxaren
i altres ens vam quedar aquí.
Ai, que més ai!…
4. I així començà el calvari
esperant tots el moment
que les màquines vindrien
a omplir-nos de ciment.
Si serà per primavera
o serà l’hivern vinent,
les masies que s’esquerden
i els camps a mig rendiment.
Ai, que més ai!…
5. Prò no tot seran desgràcies
que d’un temps a aquesta part
hem sabut organitzar-nos
i les coses van canviant.
Hem fet festes i trobades,
ciclistades, reunions,
per les ràdios i els diaris
exposem nostres raons.
Ai, que més ai!…
6. I la gent que ara aquí us canta,
que hem format un orfeó,
fem sentir nostres cantades
des de l’Ebre al Rosselló. (bis)
Ai, que més ai!…
Romanç escrit, musicat i harmonitzat per en Jaume Arnella.
L´he buscat i l'he trobada, explica tota la història.
EliminaAfegeixo una auca i la cançó al post.
EliminaGràcies, no la coneixia. L'Arnella sí que és un pou de saviesa popular.
Elimina