Coneixent tots els pobles de Catalunya

`

Carrer Major Passeig vora el Ter Església parroquial de Nostra Senyora de la Misericòrdia

Fornells de la Selva,  adjudicat, ara al Gironès, deu tenir moltes coses bones que no conec, però aquest estiu, gràcies al seu taller base del RACC, ens va salvar d'una avaria del cotxe que ens havia deixat penjats...  vaig córrer a fer fotos del poble amb agraïment.

Viladasens té un punt mig ben trobat, entre l'autenticitat d'un poble de pagès i algunes segones residències.  És un poble molt tranquil, perquè no és gens de pas. Fins no fa gaire era un cul de sac, anant amb cotxe.  A peu, però, són una temptació pels caminadors tots i cadascun dels camins que surten en diverses direccions: Camallera, Llampaies, Raset, Diana, Cervià de Ter, Girona... etc.. Una  porta ben curiosa, apedaçada de manera estranya. Viladesens de lluny, enmig del paisatge dels camps torrats de començament d'estiu.   La fotografia és feta des de Raset de Dalt.

 

Jo no coneixia aquest poble fins l'1 d'octubre de 2017. Van córrer molts vídeos de la Polícia o Guàrdia Civil atacant als pacífics veïns. Avui (7/6/19) hem anat a veure'l en directe.  A l'entrada del poble hi ha una gran masia, que ens recorda que no fa pas gaire això era el camp. Ara hi ha moltes cases noves que han engrandit el poble. S'ha convertit en un lloc tranquil i bonic per viure, molt a prop de Girona. Un hort, darrera l'església. El pou  Les escales de l'església El carreró que porta al cementiri El carreró que porta al cementiri, de tornada, amb aquesta casa abandonada, que probablement era la rectoria. La Plaça de l'1 d'octure La placa a la façana de l'ajuntament.

 

 El poble de Cassà, vist des de Sant Andreu Salou. Téunavista ben bonica.

Bordils és un altre d'aquests pobles que s'amaguen rere una carretera. Sempre passem de llarg perquè sembla que no hi hagi res més, però si hi entrem podem veure, encara un munt de masies precioses, que  l'urbanització un xic desendreçada ha atrapat dins de la trama urbana.