Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2019

Castellfollit de Riubregós

Imatge
A Castellfollit de Riubregós hi havíem passat moltes vegades i també havíem parat a dinar o sopar o esmorzar moltes vegades també.  Hi ha un restaurant, que encara existeix, que es diu Can Pep, però a la meva família el coneixíem per Can Pau, perquè Pau era el nom del senyor que el portava, que era un antic conegut del meu pare, es coneixien de la guerra i no s'havien vist mai més, fins que cap als anys seixanta,  en una parada d'aquestes es van reconèixer. Evidentment sempre més en els nostres viatges d'anada i tornada  vam parar a Can Pau.  Crec que Pep era el nom del pare (o avi) d'en Pau que havia posat en marxa el negoci. Ara la caretera està modificada i cal ficar-se en el desviament per anar fins a Castellfollit i fins a Cal Pep, però abans estava a peu de carretera i jo mai no m'havia ficat endins del poble.  I tampoc mai no havíem parat a Santa Maria del Priorat a tocar del poble. Aquest dissabte, primer de febrer,  en un dia molt boiròs hem

La Pobla de Claramunt

Imatge
Des del castell, La Pobla de Claramunt als peus. Nosaltres, amunt, cap al castell. El castell de Claramunt

Piera

Imatge
El  nucli que formen l'església i el castell de Piera, des d'una plaça abalconada del poble. La plaça del Mercadal Una de les moltes façanes esgrafiades, aquesta amb dibuixos d'oficis diversos La pastora i filadora a la vegada. Avui, dissabte, dia 5 d'octubre, hem passejat per Piera. És un poble molt gran, molt més del què m'imaginava. Mentre anàvem badant i admirant les cases, les façanes i els cancells d'entrada, una senyora botiguera que estava posant les seves verdures i fruites, ben posades, amb caixes al carrer, al costat de la seva porta, ens ha interpel·lat, per explicar-nos quatre coses del poble.  Ens ha explicat que l'hereu d'aquesta casa tan gran i amb una façana plena d'esgrafiats sobre els oficis, un noi força jove,  l'ha volguda conservar molt bé i ha fet restaurar tots els esgrafiats de la façana. De fet, ja ens n'havíem adonat perquè encara ho estant fent a la planta baixa. I es veuen les dues

Masquefa

Imatge
En arribar a Marquefa, es sorprèn aquest carreró estret, sobre el qual hi van passant ponts entre les cases, la majoria són com galeries i hi havia força roba estesa  amb l'excés de llum no es veu a  la foto i és llàstima) La biblioteca instal·lada en una antiga fàbrica Radio Masquefa L'antic cinema que es convertirà en un centre de dia i 6 pisos amb serveis per a la gent gran.

Els Prats de Rei

Imatge
Que bonic em va semblar Prats de Rei! Va ser com una sorpresa inesperada, tants anys passant per la carretera que el deixava una mica a banda i finalment, un dia, hi entrem i és com obrir un regal.

Copons

Imatge
Quina quietud i quina calma hi havia en aquest poble! No es veia ningú ni a peu ni en cotxe.

Calaf

Imatge
Hem anat a Calaf, en dissabte, que és dia de mercat. En saber que era dia de mercat ens va fer gràcia. Vam dir que per fi coneixeríem el mercat de Calaf.  Dubtàvem si era perquè era molt gran, que s'havia fet la dita de "sembla el mercat de Calaf"  o per quina raó. Ho vam buscar i vam trobar una llegenda molt bonica, que encara que hagi carregat als pobres calafins el concepte de desori, veurem que tampoc, ni tan sols a la llegenda, tenen cap culpa de res.  Es veu que feia molt i molt de fred, a Calaf (no pas al setembre quan hi hem anat nosaltres)  i tot se'ls gelava. Era dia de mercat i es gelaven fins i tot les paraules en sortir de la boca dels parlants.  Amb les parauels gelades, no es podien entendre, però quan va pujar el sol del matí i es va començar a desgelar una mica tot, va resultar que es van descongelar totes les paraules a la vegada i tampoc hi havia qui s'entengués. Aquesta llegenda ens ha arribat de la mà d'Apel

Jorba

Imatge
Recordo que fa molts anys, abans del túnel del Cadí, a vegades passàvem per Jorba per anar a veure els meus pares. Sempre em fixava amb el Forn de pa que anuncien que tenen forn de llenya. Mai no hi vam parar, avui, sí. Hem comprat pa i coca i m'he fet passar una curiositat que tenia de tastar aquest pa.  Teníen una quantitat immensa de coques de pa, ensucrades, que devien ser per a algun encàrrec. Per sort també n'han tingut un trosset per a mi. La coca de pa ensucrada és un dels bos i millors regals de la vida.