Coneixent tots els pobles de Catalunya

La font nova de Vilanova de Prades, des d'on es veu una bona vista del poble També vam trobar el safareig, aquest, realment, molt ben cuidat i conservat. Hi havia un rètol on explicava que el safareig original era a la font nova, però que a causa del massa sol que hi tocava el van traslladar, fins al lloc actual, on estava més protegit.  

Fent camí cap al Priorat, fem una parada (com si fos l'aperitiu del cap de setmana de tres dies que ens espera) a Vallclara. Encara som a la comarca de la Conca de Barberà, però ja donem per començada la sortida i ens entretenim a buscar si hi ha safarejos en aquest poble.  Tot i que forma part de la llista dels 30 municipis menys poblats o més petits de Catalunya (sembla que al 2020 eren 88 persones)  és un municipi molt bonic i ho tenen tot molt cuidat (excepte els safarejos, que sí que vam trobar). Donava gust de passejar per tots i cadascun dels carrers i places. Les finestres i les portes feien goig de veure Vaig veure molts portals per a "emportar"  ja sigui en forma de fotografia o de dibuix. Una darrera vista del poble, des d'un extrem on hi havia un dels safarejos.   Molt malmès Encara que el vam veure de lluny i des de dalt, estava en millor estat que l'altre.  Tot i el seu estat, augmenten en dos la meva col·lecció de safarejos que ja arriba a 130

No tinc fotos de Vallfogona de Riucorb, fa riure que només vaig fotografiar unes roselles que podrien ser de qualsevol lloc. De la visita al poble, em va cridar molt l'atenció conèixer els versos i les històries del famós Rector de Vallfogona, que després de tota la vida de sentir-ne a parlar, el coneixia poc. Vam llegir els versos que va escriure per un escolanet seu, que va morir als 12 anys. I tota la història que per més interessant que sigui no cap en un post. EPITAFI DE L'ESCOLANET DEL RECTOR que morí quan només tenia 12 anys sepeli de l'escolà (dibuix any 1845) Ací jau un escolà del temple de Vallfogona, que dol i llàstima donà als bronzes que repicà en los breus anys que logrà tan bon designi prengué, que de dotze que en visqué, sis a l'Església en serví; i a millor vida partí lo qui la partí tan bé. De sos ossos lo descans baix d'aquesta pica's funda, que li torna quan inunda l'aigua que hi posà amb ses mans: inferesquen los

Església de Vimbodí Vam llegir un rètol que a dins de l'església hi havia una capella feta per l'arquitecte Jujol. Tot estava tancat i no posava cap horari. Vam interpel·lar una senyora que semblava del poble. En realitat no ho era, però era d'un altre poble de la zona (no ens va dir de quin) i venia a arreglar algunes coses que ella necessitava per a fer la catequesi, que ella feia. Va ser molt amable i ens va deixar entrar a l'església i veure la capelleta d'en Jujol, a nosaltres i a una altra parella que també va tenir la sort d'escaure's allà en el mateix moment. El gorg o la Font del gorg Inscripció:  La il·lusió, l'esforç i la constància fan que qualsevol cosa sigui possible.

Des de la finestra de Can Maginet. La casa rural on ens vam estar Interior de Can maginet Carrerons a Vilaverd L'església de Vilaverd