Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2018

Vallclara

Imatge
Fent camí cap al Priorat, fem una parada (com si fos l'aperitiu del cap de setmana de tres dies que ens espera) a Vallclara. Encara som a la comarca de la Conca de Barberà, però ja donem per començada la sortida i ens entretenim a buscar si hi ha safarejos en aquest poble.  Tot i que forma part de la llista dels 30 municipis menys poblats o més petits de Catalunya (sembla que al 2020 eren 88 persones)  és un municipi molt bonic i ho tenen tot molt cuidat (excepte els safarejos, que sí que vam trobar). Donava gust de passejar per tots i cadascun dels carrers i places. Les finestres i les portes feien goig de veure Vaig veure molts portals per a "emportar"  ja sigui en forma de fotografia o de dibuix. Una darrera vista del poble, des d'un extrem on hi havia un dels safarejos.   Molt malmès Encara que el vam veure de lluny i des de dalt, estava en millor estat que l'altre.  Tot i el seu estat, augmenten en dos la meva col·lecció de safarejos que ja arriba a 130

Vallfogona de Riucorb

Imatge
No tinc fotos de Vallfogona de Riucorb, fa riure que només vaig fotografiar unes roselles que podrien ser de qualsevol lloc. De la visita al poble, em va cridar molt l'atenció conèixer els versos i les històries del famós Rector de Vallfogona, que després de tota la vida de sentir-ne a parlar, el coneixia poc. Vam llegir els versos que va escriure per un escolanet seu, que va morir als 12 anys. I tota la història que per més interessant que sigui no cap en un post. EPITAFI DE L'ESCOLANET DEL RECTOR que morí quan només tenia 12 anys sepeli de l'escolà (dibuix any 1845) Ací jau un escolà del temple de Vallfogona, que dol i llàstima donà als bronzes que repicà en los breus anys que logrà tan bon designi prengué, que de dotze que en visqué, sis a l'Església en serví; i a millor vida partí lo qui la partí tan bé. De sos ossos lo descans baix d'aquesta pica's funda, que li torna quan inunda l'aigua que hi posà amb ses mans: inferesquen los

Vimbodí i Poblet

Imatge
Església de Vimbodí Vam llegir un rètol que a dins de l'església hi havia una capella feta per l'arquitecte Jujol. Tot estava tancat i no posava cap horari. Vam interpel·lar una senyora que semblava del poble. En realitat no ho era, però era d'un altre poble de la zona (no ens va dir de quin) i venia a arreglar algunes coses que ella necessitava per a fer la catequesi, que ella feia. Va ser molt amable i ens va deixar entrar a l'església i veure la capelleta d'en Jujol, a nosaltres i a una altra parella que també va tenir la sort d'escaure's allà en el mateix moment. El gorg o la Font del gorg Inscripció:  La il·lusió, l'esforç i la constància fan que qualsevol cosa sigui possible.

Vilaverd

Imatge
Des de la finestra de Can Maginet. La casa rural on ens vam estar Interior de Can maginet Carrerons a Vilaverd L'església de Vilaverd

Solivella

Imatge

Sarral

Imatge

Rocafort de Queralt

Imatge

L'Espluga de Francolí

Imatge
La Font major Dins del celler modernista No és pas estrany que en diguin les catedrals del vi.  L'avís de la situació de la cova, que es veu de lluny.  Les coves són molt grans, immenses i són una meravella natural. La font dels 17 brocs. Tants com lletres té el nom del poble ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Barberà de la Conca

Imatge
Dissabte al matí, sortim de Vilaverd, disposats a conèixer uns quants poblets més de la Conca de Barberà. El primer és aquest, que fa gràcia perquè s'intercanvien els noms amb la seva comarca. Barberà de la Conca. Un poble bonic, encimbellat, amb carrerons i arcades, i com no podia ser d'altra manera el seu celler modernista. Preciós, coquetó, no és pas dels més grans però sí dels més atractius. Una anècdota bonica, d'aquest matí de dissabte  va ser que ens va aturar una senyora gran, jo li hauria fet uns vuitanta i poquets, que duia una bossa amb la seva compra del menjar, i ens va recomanar, amb una alegria que li sortia per tot arreu, que havien obert una botiga de queviures nova, que sortosament havia agafat el relleu a la que s'acabava de tancar, sinó Barberà s'hagués quedat sense cap botiga. Dins la conversa ens va explicar que tenia noranta-dos anys i que tenir botiga altre cop li facilitava molt la vida. Ens va explicar que feien la inauguració

Montblanc

Imatge
Tornar a Montblanc després d'anys de no haver-hi estat va ser tant o més impressionant que la primera vegada. És un poble que ho té tot: història i monuments, turisme i forasters i al mateix temps una autenticitat molt gran, una vitalitat de poble que té energia, recursos i propostes. Unes botigues de vida quotidiana, no pas només adreçades als forasters. Em va encantar, ho vaig trobar preciós, molt cuidat i molt viu. Ple de bellesa i d'acolliment.