Vallclara
Fent camí cap al Priorat, fem una parada (com si fos l'aperitiu del cap de setmana de tres dies que ens espera) a Vallclara. Encara som a la comarca de la Conca de Barberà, però ja donem per començada la sortida i ens entretenim a buscar si hi ha safarejos en aquest poble.
Tot i que forma part de la llista dels 30 municipis menys poblats o més petits de Catalunya (sembla que al 2020 eren 88 persones) és un municipi molt bonic i ho tenen tot molt cuidat (excepte els safarejos, que sí que vam trobar).
Donava gust de passejar per tots i cadascun dels carrers i places.
Les finestres i les portes feien goig de veure
Vaig veure molts portals per a "emportar" ja sigui en forma de fotografia o de dibuix.
Una darrera vista del poble, des d'un extrem on hi havia un dels safarejos.
Molt malmès
Encara que el vam veure de lluny i des de dalt, estava en millor estat que l'altre.
Tot i el seu estat, augmenten en dos la meva col·lecció de safarejos que ja arriba a 130
Al final en vas trobar dos!.
ResponEliminaUna pena que no es facin servir, perquè el poble és molt bonic i ben cuidat.
Gràcies per la passejada!
Aferradetes, plujoses avui.
Hi ha molts pobles que tot i no fer-los servir, els tenen nets i polits i plens d'aigua. Aquests pobrets feien molta pena. Però una dèria és una dèria i la de col·leccionar rentadors és la darrera que m'ha vingut a trobar. En aquest cas, no he fet un altre blog, però si que els comparteixo i me'n regalen molts a l'Instagram.
EliminaHem fet un cap de setmana llarg i hem vist un munt de pobles, com que són petits, n'hem fet força via. Aferradetes, Paula.
Molt bona l'explicació, no ho vaig somiar, ja l'he trobat!
EliminaBona tarda, Carme.
No, no, ni ho havies somiat, ni ets tan despistada... he, he, he..
EliminaBona nit, bonica!