Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2018

Vilabertran

Imatge

Cabanelles

Imatge
Església de Santa Coloma de Cabanelles Anàvem de Lladó cap a Navata, i també ens va venir de gust parar a Cabanelles. Una passejadeta molt agradable pels seus carrers i places.

Borrassà

Imatge
A la primera carena, a l'esquerra del tot, sense neu podem veure el cim de la Mare de Déu del  Mont. Una mica més a la dreta veiem la silueta del Bassegoda. Al fons i a la dret el Canigó nevat. Al municipi de Borressà pertany també el petit nucli de Creixell. Ara amb la bassa buida no fa tan goig com en el record que en teníem.

La Selva de Mar

Imatge
La Selva de Mar, com amagat en un raconet vora la muntanya.  Com  si no volés saber gran cosa de les aglomeracions de la platja, tot i que també l'han atrapat. Amb un nom que a mi em sembla quasi màgic, m'ha regalat més d'un passeig amb sensacions d'irrealitat. Com si fos fora de tot plegat. 

Boadella i les Escaules

Imatge
El petit nucli de Boadella Boadella vora la Muga, en paisatge bucòlic El pantà de Boadella al capvespre

Vilamalla

Imatge
Un raconet de la plaça Safareig públic Un raconet a l'església Entrada de l'església de Sant Vicenç Interior de l'església de Sant Vicenç La vista des del turonet de l'església L'església de Sant Vicenç a l'arribada al poble

La Jonquera

Imatge
La Jonquera sempre dona una imatge poc atractiva, ha de suportar una frontera postissa i entorpidora, milions de camions i una quantitat impensable de botigues i magatzems on venen coses per a mi totalment supèrflues i poc útils, però està clar que això va a gustos. De La Jonquera en tinc bàsicament dos records potents, separats per dècades d'anys entre mig. Una vegada, encara a l'època,de la dictadura franquista, anàvem de viatge, joves i despistats, sense el passaport. Tornar a Barcelona en aquell època era moltes hores d'anada i tornada, encara hi havia molt poquet tros d'autopista.  Per tant vam decidir anar a la policia a veure si ens feien un permís provisional, que ens durés els 3 o 4 dies que necessitàvem.  Encara no sé com ens en vam sortir. Potser sí que també vam necessitar  unes quantes hores per aconseguir-ho, però miracles de finals del franquisme, vam poder marxar de  pont o de cap de setmana llarg. Jo diria que anàvem a Paris si no recordo malam

Sant Climent Sescebes

Imatge
Un poble tristament més ocupat que els altres...

Biure

Imatge
A Biure, ens va sorprendre que en els rètols de la carretera i els oficials estava escrit amb be alta, i en canvi en algunes plaques commemoratives de coses diverses estava escrit amb be baixa. Vam aturar un senyor que passava pel carrer, per preguntar-li per aquesta doble manera d'escriure el nom del poble i va resultar ser l'alcalde de Biure. Ens va explicar que el poble estava dividit a causa de l'ortografia del seu nom.  Que ell des que era alcalde simplement havia respectat la forma oficial Biure, en totes les coses oficials, i havia respectat les plaques commemoratives que hi havia al carrer amb una ortografia "antiga"  Viure.  Un alcalde molt trempat, amb moltes ganes de xerrar i d'explicar coses del seu poble. Ens en va explicar un munt. És un poble ben comunicat per carretera i a tocar de Figueres i en canvi  estan gairebé incomunicats telefònicament i internàuticament. No tenen fibra òptica, encara, i molt poca cobertura,  mínima.   Aque

Peralada

Imatge
Quan diem Peralada, ens ve al cap, sempre, el castell, els concerts, el claustre, el celler, però a mi m'ha fet il·lusió pintar un balcó de Peralada. Un homenatge a les coses que mai no es miren gaire i també una certa nostàlgia d'una època que vaig dibuixar moltes finestres, portes i balcons.

Agullana

Imatge
El poble d'Agullana, tot just en arribar ens rep amb aquesta vista tan bonica. Els horts per la banda del darrere, ben cuidats i endreçats i polits. La plaça de l'església No voldria exagerar, però jo diria que Agullana és el poble de Catalunya que he vist més llaços groncs, sense manies, en tota mena d'edificis, públics, proivats, religiosos, tots, tots.

Sant Mori

Imatge
Sant Mori, és un poble que està presidit pel seu castell.  Té una bonica vista vist des de fora, i molts racons  per gaudir en els seus carrerons.  És un dels pobles que es va fer famós l'1 d'octubre del 2017, perquè era el protagonista d'un dels vídeos que hem vist tantes vegades. En aquest cas, va ser menys dramàtic que en altres pobles, afortunadament. I a més a més no van trobar l'urna!

Avinyonet de Puigventós

Imatge
L'església castell o castell església, impressionant!  També en diuen castell comanda.

Riumors

Imatge
Riumors és un poble que no l'he visitat mai, això no vol pas dir que no hi hagi estat. Sí però sempre de passada. per això el dibuix que en faig no és de cap lloc significatiu, sinó d'un carrer i d'unes cases, per a mi anònimes.

Bàscara

Imatge
Els records de Bàscara, venen de quan vam passar el nostre primer estiu a l'Empordà, cap a l'any 1985. A  prop de Vilaür, en una masia que se'n diu Can Sort. I Bàscara era el lloc més proper on es podia comprar una mica de tot, al menys les coses més imprescindibles.

Espolla

Imatge
Espolla ha estat un lloc per on hem passat i voltat diverses vegades pujant a la carretera del Coll de Banyuls, que uneix Espolla i Rabós amb Banyuls de la Marenda, al Rosselló. Des d'allà, hi ha molts itineraris per fer i per voltar per la Serra de l'Albera.

El Port de la Selva

Imatge
El Port de ls Selva, des del parquing que hi ha a l'entrada del poble. Camí de ronda en direcció a Llançà, un dia núvol amb un mar que semblava de plom. Les petites coves entre els pins Ésglèsia de Santa Maria de les Neus Una casa al Port de la Selva El Port de la Selva ha estat el punt i final de travesses a peu pel Cap de Creus. De visites a Sant Pere de Rodes. També ha estat el punt de partida de banyades agradables i passejades pels carrers pel port i vora mar.