La Jonquera


La Jonquera sempre dona una imatge poc atractiva, ha de suportar una frontera postissa i entorpidora, milions de camions i una quantitat impensable de botigues i magatzems on venen coses per a mi totalment supèrflues i poc útils, però està clar que això va a gustos.

De La Jonquera en tinc bàsicament dos records potents, separats per dècades d'anys entre mig. Una vegada, encara a l'època,de la dictadura franquista, anàvem de viatge, joves i despistats, sense el passaport. Tornar a Barcelona en aquell època era moltes hores d'anada i tornada, encara hi havia molt poquet tros d'autopista.  Per tant vam decidir anar a la policia a veure si ens feien un permís provisional, que ens durés els 3 o 4 dies que necessitàvem.  Encara no sé com ens en vam sortir. Potser sí que també vam necessitar  unes quantes hores per aconseguir-ho, però miracles de finals del franquisme, vam poder marxar de  pont o de cap de setmana llarg. Jo diria que anàvem a Paris si no recordo malament.

El bon record és una excursió pels seus voltants, el Salt de Fitó. Em a agradar molt conèixer-lo i encara ens va faltar arribar-nos a Sant Pere del Pla de l'Arca.  Per continuar la meva col·lecció d'ermites dalt dels turons...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentmenat