Piera


El  nucli que formen l'església i el castell de Piera, des d'una plaça abalconada del poble.


La plaça del Mercadal

Una de les moltes façanes esgrafiades, aquesta amb dibuixos d'oficis diversos

La pastora i filadora a la vegada.

Avui, dissabte, dia 5 d'octubre, hem passejat per Piera. És un poble molt gran, molt més del què m'imaginava. Mentre anàvem badant i admirant les cases, les façanes i els cancells d'entrada, una senyora botiguera que estava posant les seves verdures i fruites, ben posades, amb caixes al carrer, al costat de la seva porta, ens ha interpel·lat, per explicar-nos quatre coses del poble. 

Ens ha explicat que l'hereu d'aquesta casa tan gran i amb una façana plena d'esgrafiats sobre els oficis, un noi força jove,  l'ha volguda conservar molt bé i ha fet restaurar tots els esgrafiats de la façana. De fet, ja ens n'havíem adonat perquè encara ho estant fent a la planta baixa. I es veuen les dues plantes perfectament pintades i esgrafiades i la de baix encara amb la feina per fer. I els esgrafiats en molt mal estat. Aquestes cases eren de senyors estiuejants, que tenien fàbriques  i poder adquisitiu suficient per a poder-se fer i mantenir aquestes cases.

També ens ha explicat que no és l'única en la que ha fet treballs de restauració.


Si una cosa m'ha cridat l'atenció de Piera, han estat els seus cancells d'entrada. N'hi ha molts, molt diferents i variats i molt bonics.


El castell i l'església de més a prop.

La porta d'entrada a la part més antiga del poble.



Comentaris

  1. Quanta riquesa amaguen els pobles que no coneixem. Piera n'és un bon exemple.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentmenat