Viladasens té un punt mig ben trobat, entre l'autenticitat d'un poble de pagès i algunes segones residències. És un poble molt tranquil, perquè no és gens de pas. Fins no fa gaire era un cul de sac, anant amb cotxe. A peu, però, són una temptació pels caminadors tots i cadascun dels camins que surten en diverses direccions: Camallera, Llampaies, Raset, Diana, Cervià de Ter, Girona... etc.. Una porta ben curiosa, apedaçada de manera estranya. Viladesens de lluny, enmig del paisatge dels camps torrats de començament d'estiu. La fotografia és feta des de Raset de Dalt.
La història convivint amb l'avui.
ResponEliminaM'agraden molt el reflexos a l'aigua, com també veure-hi vida dins.
Aferradetes, bonica.
A Abrera el nucliantic és molt mínim i el creixement modern molt gran.
EliminaEls safarejos em van captivar, com sempre.
Aferradetes, Paula!
Com que tinc una edat, encara recordo els famosos porrons gegants, plens de vi. Jo era petit i no tenia força per alçar-los. El meu pare sí que l'aixecava... i xerricava!
ResponEliminaJo també els recordo molt bé. Com que a partir dels 8 anys vaig viure a Andorra i fèiem molts viatges amunt i avall, que passaven per Abrera, sempre vigilàvem per veure els porrons (habitualment només des del cotxe). Records d'infantesa, ja ho veus.
Elimina