Viladasens té un punt mig ben trobat, entre l'autenticitat d'un poble de pagès i algunes segones residències. És un poble molt tranquil, perquè no és gens de pas. Fins no fa gaire era un cul de sac, anant amb cotxe. A peu, però, són una temptació pels caminadors tots i cadascun dels camins que surten en diverses direccions: Camallera, Llampaies, Raset, Diana, Cervià de Ter, Girona... etc.. Una porta ben curiosa, apedaçada de manera estranya. Viladesens de lluny, enmig del paisatge dels camps torrats de començament d'estiu. La fotografia és feta des de Raset de Dalt.
Qué bonic tot!, la torre amb el campanar i el rellotge, la pedra de les cases i la font.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Aferradetes, preciosa... cada poblet té la seva gràcia, a vegades hi ha coses més significatives, a vegades no tant, però si no són espatllats, al menys tenen el valor de l'autenticitat.
EliminaUn petit poble d'un petit país. D'un país que no creu en les fronteres que el travessen.
ResponEliminaNo ens les creiem, però ens les volen fer creure tant sí com no. Tenim dos estats depredadors sense pietat, rere nostre.
Elimina