M'ha vingut una mica tard la dèria de conèixer tots els pobles de Catalunya. Però potser mai no és tard per intentar-ho. Mica en mica... a veure si arribem a temps de veure'ls tots
Aferradetes, preciosa... cada poblet té la seva gràcia, a vegades hi ha coses més significatives, a vegades no tant, però si no són espatllats, al menys tenen el valor de l'autenticitat.
Qué bonic tot!, la torre amb el campanar i el rellotge, la pedra de les cases i la font.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Aferradetes, preciosa... cada poblet té la seva gràcia, a vegades hi ha coses més significatives, a vegades no tant, però si no són espatllats, al menys tenen el valor de l'autenticitat.
EliminaUn petit poble d'un petit país. D'un país que no creu en les fronteres que el travessen.
ResponEliminaNo ens les creiem, però ens les volen fer creure tant sí com no. Tenim dos estats depredadors sense pietat, rere nostre.
EliminaQuina sensació de tranquil·litat i autenticitat respira aquesta foto.
ResponEliminaSalutacions.