M'ha vingut una mica tard la dèria de conèixer tots els pobles de Catalunya. Però potser mai no és tard per intentar-ho. Mica en mica... a veure si arribem a temps de veure'ls tots
Infinitat de ponts de totes les èpoques creuen el Llobregat en ben poc tros. El pont del diable, ha quedat anxovat entre les vies modernes de comunicació, però no per això deixa de ser el que més llueix i crida l'atenció. Els primers carrers de Martortell que es veuen des del pont. El Llobregat i Montserrat, a l'alçada de Martorell, des del pont del Diable. Des de l'arc de triomf romà, el pont, també d'origen romà, però reconstruit diverses vegades. A la darrera recostrucció es va respectar l'estructura gòtica que tenia amb les grans arcades apuntades. Recordo molt bé aquestes inundacions, jo tenia 19 anys i va ser quan es va ensorrar el pont de Molins de Rei. Va ser impactant, ja que nosaltres tornàvem d'Andorra, amb un amics, en dos cotxes, ens havíem aturat a mig camí per fer una mica de descans i prendre un entrepà de berenar-sopar. Vam continuar els dos cotxes a molt poca distància. I en arribar a Molins de Rei, el
El Papiol és per a mi un poble veí, i no obstant això, només coneixia d'ell, la seva silueta amb el seu castell, vista des de baix de la vall del Llobregat i la seva ermita de La Salut, que és quasi nostra, perquè està al llindar dels dos termes municipals. Un diumenge al matí, hi vam anar a fer una volta i vam poder veure el castell des de fora, estava tancat, tot i que crec que sí que es pot visitar. El poble se situa elevat, al voltant del castell i és un poble tranquil, malgrat el gran enrenou que es belluga als seus peus. Un carrer del centre història del Papiol Un portal i la porta de l'edifici de la rectoria antiga Casa Fitó
Un bon sol vos va acompanyar i les ombres també fan la seva.
ResponEliminaM'agraden els campanars.
Aferradetes, nina.
Un poblet que jo no sabia ni que existia i mira-te'l! És ben bonic!
EliminaUna abraçada, bonica!