Barberà de la Conca



Dissabte al matí, sortim de Vilaverd, disposats a conèixer uns quants poblets més de la Conca de Barberà. El primer és aquest, que fa gràcia perquè s'intercanvien els noms amb la seva comarca. Barberà de la Conca. Un poble bonic, encimbellat, amb carrerons i arcades, i com no podia ser d'altra manera el seu celler modernista. Preciós, coquetó, no és pas dels més grans però sí dels més atractius.







Una anècdota bonica, d'aquest matí de dissabte  va ser que ens va aturar una senyora gran, jo li hauria fet uns vuitanta i poquets, que duia una bossa amb la seva compra del menjar, i ens va recomanar, amb una alegria que li sortia per tot arreu, que havien obert una botiga de queviures nova, que sortosament havia agafat el relleu a la que s'acabava de tancar, sinó Barberà s'hagués quedat sense cap botiga. Dins la conversa ens va explicar que tenia noranta-dos anys i que tenir botiga altre cop li facilitava molt la vida. Ens va explicar que feien la inauguració aquell migdia, però que ella ja no tornaria a baixar, perquè és cansava massa si sortia dos cops.  I tenia prou raó perquè els carrers són costeruts. Però que hi anéssim,  nosaltres, que estarien contents.

No ens vam esperar les més de dues hores que faltaven per la inauguració, però em vaig poder imaginar el drama d'algunes persones grans i soles, quan la vida els canvia coses tan imprescindibles com aquesta. Vam anar a veure la botiga i vam creuar els dits, perquè durés força temps.



Celler modernista

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentmenat