Gualta

Sota el pont vell de Gualta, la tarda flueix en calma, com el riu. El poble ens espera sense presses i els ànecs, i les branques florides i la boga vora l'aigua ens entretenen i és com fer vacances tot i que no siguin vacances. I és com reconèixer les pròpies passes oblidades, d'un dia incert, que ja havíem vist tot això que veuen els nostres ulls.