Tortellà


Diumenge al matí, la plaça de l'esglèsia i el mercadet, petitó: fruites i verdures, llaminadures i mel i pollastres a l'ast. Aparquem i ens disposem a fer una volta pel poble.


Carrers nets i endreçats, ben pavimentats, i malgrat que són estrets, encara hi deixen passar els cotxes. Per aquest carrer vam arribara  la plaça de l'església.


Baixada cap a la riera, hi havia un bon pendent. Vam trobar una noia que duia un gos i  que mentre  pujava, esbufegava una mica. Ens va parlar com si ens conegués. Va dir que es cansava. Li vam contestar que feia molta pujada aquell carrer. I sense que li preguntéssim res, perquè no buscàvem res, només xafardejàvem, ella amb un català amb aquell accent rus que el fa encisador i havent de buscar algunes paraules difícils ens va indicar que arribéssim a baix de tot, perquè hi havia un... un... un... un lloc on rentaven les dones. Un safareig, vaig dir jo. Sí, Aixó! va confirmar. I hi vam anar. Com ho sabia, que m'agraden els safarejos? Doncs sí,  m'agraden (es nota que no hi he hagut de rentar mai, oi?) i li vaig agrair molt. Sense saber-ho, potser no l'hauríem  vist. El tenien molt net, amb una aigua clara, com si estígués a punt.


En arribar de nou a la plaça per l'altre costat, hi havia un petit mur que  tancava un desnivell del paviment on hi havien aquests coberts gravats al formigó. I si us hi fixeu, a la primera foto, la de la plaça es veuen els fanals del carrer que també tenen forma de cullera.   Vam haver d'investigar perquè hi havia tantes culleres. Primer vaig imaginar un refrany inventat: A Tortellà bones culleres i bon menjar.

Després he trobat aquesta informació:

Tortellà és conegut a la Garrotxa com el poble dels músics i dels culleraires. La fabricació dels estris de cuina amb fusta de boix, faig o auró ha estat tant important que fins i tot les mateixes faroles del municipi recorden aquesta tradició; mig segle enrere tot el poble encara treballava amb la fabricació de culleres, complementant aquest ofici amb la seva professió habitual.




A més a més de les culleres i coberts de fusta, també tenien uns balcons molt bonics.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Martorell