M'ha vingut una mica tard la dèria de conèixer tots els pobles de Catalunya. Però potser mai no és tard per intentar-ho. Mica en mica... a veure si arribem a temps de veure'ls tots
Aquest és un poble gran i que no té gran cosa destacable. Aquest petit bar, amb la seva tanca de fusta, em va semblar simpàtic i agradable. I el vaig triar per a representar el seu poble.
Aquí hi vam dormir, en una fonda, amb el meu pare quan jo tenia 14 anys. Era viatjant i el vaig acompanyar pel que ell en deia la ruta del Llobregat. Vam fer nits a Artés, Gironella i l'última no ho sé segur, crec que a Solsona. L'anècdota d'Artés: el meu pare havia de cobrar una factura important d'allà on treballava i va intentar cobrar-la (parlem del 1969-1970) Després d'insistir molt el deutor (es deia Quintana, això sí que ho recordo, si no és mort deu tenir 100 anys) li va pagar una part del deute. Mai he sabut si la part que faltava la va arribar a satisfer.
M'agrada molt aquesta tanca de fusta, és molt original.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Aquest és un poble gran i que no té gran cosa destacable. Aquest petit bar, amb la seva tanca de fusta, em va semblar simpàtic i agradable. I el vaig triar per a representar el seu poble.
EliminaAferradetes, bonica!
Aquí hi vam dormir, en una fonda, amb el meu pare quan jo tenia 14 anys. Era viatjant i el vaig acompanyar pel que ell en deia la ruta del Llobregat. Vam fer nits a Artés, Gironella i l'última no ho sé segur, crec que a Solsona.
ResponEliminaL'anècdota d'Artés: el meu pare havia de cobrar una factura important d'allà on treballava i va intentar cobrar-la (parlem del 1969-1970) Després d'insistir molt el deutor (es deia Quintana, això sí que ho recordo, si no és mort deu tenir 100 anys) li va pagar una part del deute. Mai he sabut si la part que faltava la va arribar a satisfer.