La Floresta de les Garrigues


Una Florestans del Vallès, van anar a veure els Florestins de Les Garrigues. 
Volien conèixer aquesta altra Floresta que tantes vegades havia produit confusions.

Van visitar els carrers del poble, i com que havien visitat altres pobles d'aquella zona, van adonar-se que La Floresta és un poble cuidat, amb cases no d'una gran mida ni rioquesa, però sí cases de gent prou benestant, encara que senzilla. No s'hi veuen cases de tàpia, com a Anglesola, ni carrer descuidats.

Passant per un dels dos carrer principals, (un és el Carrer Major i l'altre no, però semblen bessons) vam veure un petit grupet de Florestins que estaven bastant enfadats i indignats. Resulta que a Les Garrigues hi havia un concurs per guarnir els pobles de flors. Aquestes veïnes, o sigui la part femenina del grupet, havien ornamentat una placeta al final del carrer, amb una colla de plantes boniques i unes caixes de fusta ben pintades com a suport. Encara quedava prou bonic com estava, malgrat que s'hi veien uns buits i d'aqui venia la seva indignació. Durant la nit, en aquell poblet, algú els havia robat 8 o 10 plantes, ens les van anomenar: fulles de saló, aloe vera,  algunes aromàtiques... etc... Nosaltres ens vam indignar també, solidàriament, perquè són coses que no tenen gaire valor monetari, però que es fan amb il·lusió, i aquesta il·lusió queda destrossada amb el robatori.

Com que no podíem fer-hi res, ens va acomiadar i vam continuar la visita. Quan vam arribar a l'església, vam passar cap al darrere de l'església que ja és el final del poble i vam veure a terra llençades unes quantes d'aquestes plantes, sense la torratxa, la terra tota vessada, les fulles trencades, les aloe vera tallades arran, les fulles de saló intactes, però sense test i  un parell de plantes petites, també en força bon estat. Els vam anar a avisar i van venir a recollir tot el que es podia aprofitar. com que ens vam quedar xerrant una mica, vaig saber que es dien Florestins i li vaig dir que nosaltres érem Florestans, i vam riure, malgrat el disgust.

El pou i la font, que té un bon doll 

Església i Castell de La Floresta, curiosament a sota del poble, a baix de tot.




El pou de gel




Comentaris

  1. Curiosa la feta... És que hi ha gent que ho fa per fer mal, perquè encara que estigui molt mal fet robar, si almenys fos per un profit.
    Un poble ben bonic, aquest pou m'ha enamorat.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una visita ben distreta, aquesta, ente el robatori i la coincidència de nom, vam tenir tema per tot el matí...

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  2. Quin poble més espectacular! La Floresta s'havia de dir.
    Aquesta gent que han pispat les plantes no són lladres, són miserables.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Bordils